camí de sirga

2008-05-23T02:53:00.000-07:00

Viatge a Mequinensa

2008-04-10T12:58:00.000-07:00

Jesús Moncada
ens porta a Mequinensa
i ens fa reviure
la vida de la vila
i els seus protagonistes.

El seu pasaitge,
conflent entre Ebre i Segre,
té per corona
el castell fortalesa
que de molt lluny s'albira.

La terra seca,
amb hortes d'oliveres.
Les cases noves,
membrança d'aquell poble
que les aigües negaren.

2008-03-25T11:59:00.000-07:00

Cendra de Calendari-Tanques Capítol IV -

2008-03-13T04:54:00.000-07:00

Mentre la vila
envoltada d'engrunes
es destruïa,
la Carlota de Torres
la solitud sentia.

Les velles ombres
que de l'espill eixien,
mentre es vestia,
mostraven ses espatlles
ben blanques i molsudes.

Quan la Carmela
maldava per mudar-la,
rememorava
la imatge del seu pare,
més de trenta anys enrera.

A la barana
d'aquella balconada,
desafiava
la vila famolenca,
mentre els seus porcs matava.

Res no quedava
de la gran revifalla
i les campanes,
uns moments oblidades,
el tràngol evocaven.

Cendra de calendari - Capítol II

2008-03-06T13:19:00.000-08:00

Desesperada,
veié com se'n anava,
des de les golfes.
Ebre avall es perdia
i el dolor la colpia.

2008-02-19T09:09:00.000-08:00

Quan el vell Nelson

cap al cafè tornava,

el sacsejaven

imatges d'altres dies,

d'enyor i de tristesa

2008-02-19T07:56:00.000-08:00

Aquella terra
eixuta dels Monegres
es dissipava
davant la Vall del Cinca,
coberta de boirina.

2008-02-08T10:37:00.000-08:00

2008-02-01T12:08:00.000-08:00

2008-02-01T12:01:00.000-08:00

2008-02-01T10:21:00.000-08:00

TANKES

2008-01-28T12:32:00.000-08:00

Quan el vell Nelson
cap al cafè tornava,
el sacsejaven
visions d'altres dies,
d'enyor i de tristesa

Records trobava
en les fotografies,
que el trasbalsaven
amb nítides imatges,
desdibuixades d'altres.

Li apareixia
l'Arquimedes Quintana
estès a terra.
Dins el llaüt tornava
el seu cos sense vida.

Quedà sense esma,
una fredor intensa
el corprenia.
Absent durant la vetlla
enmig de la conversa

Després, de sobte,
el dolor va colpir-lo,
quan l'enterraven
sentí una buidor fosca,
gèlida, insondable.

Més tard, a casa,
la nit es va fer llarga;
tornà a l’Ebre,
veié com es trencava
el seu lligam amb l’aigua.
..

Lliço 10

2008-01-16T10:38:00.000-08:00

Si jo no hagués tingut la curiositat de llegir els anuncis de l'AVUI, mai no hauria llogat un habitatge a alta muntanya. Si no hagués estat envoltada de prats, mai no hauria après a buscar entre l'herba, amb emoció incontenible, aquells petits bolets, que formant correjoleres, omplen els camps a la primavera.

Haykús del capítol 2 de la segona part.

2008-01-09T11:17:00.000-08:00

L'Estefania,
fadrina llenguallarga,
enceta el tema.

El Romaguera
ha fet cap a la vila,
quina notícia!

A la Carlota
el món se li ensorra,
no bada boca.

Haykús del capítol 1 de la segona part.

2007-12-04T01:56:00.000-08:00

Naixia l'alba,
bromalla moradenca,
la llum a l'Ebre.

Durant uns dies,
una núvols de pols acre
tot ho envaïen.

El formidable
taüt curull de cebes,
envàs macabre.

L'ILLA DELS TREZTE SANTS. Capítol 1.

2007-12-02T08:47:00.000-08:00

Quan la família Vidal va treure el Mortífer del celler entre grinyols i xerrics, la gent ja va mostrar-se indiferent. El canó, que hauria provocat l'admiració dels vilatans en altres circumstàncies, era una relíquia de la Guerra del Francès abandonada en un bancal d'oliveres després del setge i conquesta de la vila per les tropes de Suchet.

Haykús

2007-11-27T07:44:00.000-08:00

Hereus boirosos,
cases deshabitades,
la mort del poble.

Ebre tardoral,
les primeres gavines
ja remuntaven.

El calavera
havia mort als braços
de la bellesa.

La Guerra del Francès

2007-11-26T07:54:00.000-08:00

La Guerra del Francès és el nom donat als Països Catalans a la guerra contra Napoleó que tingué lloc des de l'any 1808 fins al 1814.
Com a conseqüència del Tractat de Fontainebleau signat el 27 d'octubre de 1807 entre Espanya i França en el qual s'establia la partició de Portugal, les tropes franceses entraren a Catalunya el dia 9 de febrer de 1808. Teòricament havien de romandre tres dies a la ciutat de Barcelona, però el dia 29 ocuparen per sorpresa la Ciutadella i el castell de Montjuïc.
Els catalans es van rebel·lar contra la invasió francesa, però a poc a poc, la nostra terra (llevat de les Illes) va anar caient en poder dels francesos, malgrat fets d'armes tan heroics com les dues victorioses batalles del Bruc (6 i 14 de juny de 1808).
El 18 de juny de 1808 es constituí a Lleida la Junta Superior del Principat.
Entre maig i desembre de 1809, Girona fou tres voltes assetjada i el 10 de desembre capitulava davant l'exèrcit francès. Durant
l'any 1810 caigueren Hostalric, Lleida, Mequinensa i Tortosa. El juny de 1811 els francesos ocuparen Tarragona i Montserrat i el gener de 1812, Napoleó annexà Catalunya a França.
A mitjans de 1812, Napoleó, amenaçat en altres indrets pels seus enemics coalitzats va haver de començar a retirar tropes d'Espanya i després de la seva caiguda es produí l'evacuació ordenada del territori peninsular, amb la qual finí la Guerra del Francès el 28 de maig de 1814.

Capítol cinquè

2007-11-23T02:36:00.000-08:00

Sobre els grups de senyores florien les ombrel.les i pintaven de vermell, de blau, de rosa, el matí de primavera.

Recurs literari

2007-11-22T02:33:00.000-08:00

Aleshores el temps canvià de cop i volta i van començar la inquietud i la incertesa. El desembre fredorós mudà en abrilada: s'esbandiren les boires, una alenada tèbia va esllissar-se per la vall, començà a ploure a bots i barrals.